Mecanismes de la Moto

Normalment va propulsada per un motor de gasolina de dues o quatre temps, encara que també existeixen models elèctrics, que transmet la potència a la roda del darrere mitjançant la transmissió secundària (cadena , cardan o corretja). La conducció es porta a terme per l'articulació de la roda davantera ( que gira segons un eix vertical ) controlada per un manillar sobre el qual estan instal·lats els dispositius necessaris per a control de la motocicleta: palanques d'accionament dels frens, embragament, interruptors de les llums, etc.
El xassís, que pot ser simple, de doble bressol, multitubular, de xapa estampada, doble biga, monocas, etc, sol estar construït preferentment en acer o alumini, en casos més rars en magnesi, carboni o titani. La rigidesa i geometria del xassís és vital per a la seva estabilitat. Normalment la rigidesa necessària va en funció de la potència del motor i les característiques dinàmiques. La majoria de les motocicletes estan dotades de suspensions, amb la finalitat de mantenir les rodes en contacte amb el sòl el màxim temps possible al pas per irregularitats i augmentar el confort de marxa.
Els frens són imprescindibles per a detenir la motocicleta. Solen anar ancorats a les llandes i són accionats per una palanca en el manillar o en el peu. Els hi ha de dos tipus: de tambor i de disc. El fre de tambor aquesta compost per cinc parts :

· Sabates

* Portasabates

* Molls

* Tambor

* “Guaya” o vareta del fre

Els frens de disc han anat guanyant terreny en el total de motocicletes distribuïdes, per ser més eficaces, i dissipar millor la calor generada en la frenada. Els frens de tambor són molt particulars, perquè si una de les seves parts no funciona correctament, la banda emet sons, com si fossin xiscles, al moment de frenar la motocicleta.
Algunes motocicletes tenen cristallera, que serveix per a protegir al conductor del vent i afavorir la velocitat màxima per aerodinàmica millorada. Quan els molls es solten, la motocicleta comença a “frenar llarg” i es produeix una situació d'alt risc pel que condueix, perquè en el moment que es necessiti tot el poder del frenat de la motocicleta, no va a poder respondre de la forma desitjada. Disposen generalment de canvi de marxes que es controla mitjançant una de les empunyadures del manillar o mitjançant una palanca accionada amb el peu.
La motocicleta es manté alçada en recta i manté l'estabilitat en corba gràcies a l'efecte giroscòpic de les rodes. El diàmetre en les rodes pot estar comprès entre 21" motos tot-terreny” o “enduro” i 8" minimotos, i una amplària entre 5 cm fins a 210 mm, la diferència més important en relació a altres vehicles és la relació pes/potència, això caracteritza a la motocicleta d'acceleracions i frenades difícils de superar pels més eficaços automòbils.